■ clavilla

Etimologia: del ll. clavicŭla ‘claueta’ 1a font: 1465
    femení
    1. Tros de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cònic que es clava en un forat fet en un objecte.
    2. electrotècnia Peça aïllant amovible, amb un contacte metàl·lic o uns quants que poden ésser introduïts en els alvèols d’una presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.
    3. marina, marítim Petita barra de ferro, de bronze o de fusta que, posada en un dels forats d’un claviller, serveix per a fermar-hi un cap.
    4. marina, marítim Cadascuna de les manetes tornejades que en un nombre indefinit envolten la roda del timó i serveixen per a girar-la amb comoditat.
    5. música Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta, de metall o de vori, a la qual són cargolades les cordes, amb la finalitat d’estirar-les o d’afluixar-les i de deixar-les subjectes en l’afinació volguda.
    6. tecnologia Peça cilíndrica o lleugerament cònica que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d’immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.
  2. anatomia Turmell.