■ clavar

Etimologia: del ll. td. clavāre, íd., der. de clavus ‘clau’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret.
    2. màquina de clavar tecnologia Màquina clavadora.
  2. transitiu
    1. Introduir (un objecte punxegut) en un altre objecte. Clavar una agulla a la roba. Clavar un punyal al pit.
    2. clavar les dents per extensió Mossegar.
  3. transitiu
    1. Encaixar, inserir (una peça), dins una altra.
    2. especialment Posar (pedres precioses) dins una muntura adequada. Clavar un robí en or.
  4. transitiu per analogia
    1. Aplicar, dirigir, fixar, fer, donar, etc., violentament. Clavar un escàndol. Clavar un cop de puny.
    2. clavar la porta pels nassos Acomiadar (algú) violentament, amb poca educació.
    3. clavar la vista Fixar la vista.
    4. clavar per la cara (o pels bigotis) Fer a algú violentament retret d’una cosa.
  5. transitiu
    1. Fixar (alguna cosa) per mitjà d’un clau o de claus. Clavar la tapa d’una caixa.
    2. per extensió Fixar (alguna cosa) en una altra. Clavar un pedaç en un llençol, un botó en un abric.
    3. clavar un mirall (o un quadre, etc.) a la paret Penjar-l’hi per mitjà d’un clau o d’uns quants.
    4. restar clavat en terra de por (o d’esbalaïment, etc.) Restar sense poder actuar per alguna d’aquestes sensacions.
  6. transitiu col·loquialment Posar, aplicar, col·locar.
  7. transitiu col·loquialment Cobrar a algú (una quantitat de diners excessiva) per alguna cosa. En aquell bar ens van clavar deu euros per un entrepà.
  8. pronominal Posar-se a fer alguna cosa, especialment amb un gran delit. Es va clavar a córrer, a riure, a plorar.
  9. pronominal col·loquialment Menjar o beure (alguna cosa). Es va clavar un plat de cigrons i un got de vi.
  10. transitiu adoberia Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o uns quadres de fusta de manera que en assecar-se restin tesades, i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.
  11. pronominal marina, marítim Encallar-se un vaixell d’una manera tal, que resti com agafat al fons.
  12. pronominal motors Encallar-se el pistó al cilindre per un augment excessiu de la temperatura de les superfícies en fricció, a causa de la manca de lubrificació, que provoca la fusió i la soldadura dels metalls.