■ claustre

Partició sil·làbica: claus_tre
Etimologia: del ll. claustrum ‘clos, tanca’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. arquitectura Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d’un monestir, d’una catedral, etc.
  2. religió Convent o monestir.
  3. ensenyament
    1. Òrgan suprem corporatiu de la universitat, format pel rector, els vicerectors, els degans, els catedràtics numeraris, els representants del personal docent, dels estudiants i del personal d’administració i serveis, i regit per uns estatuts que n’estableixen la composició, l’organització i les normes de funcionament.
    2. per extensió Junta de professors de qualsevol centre d’ensenyament.
  4. anatomia Làmina prima de matèria grisa en cada hemisferi cerebral.
  5. claustre matern Úter.