■ claudicar

Partició sil·làbica: clau_di_car
Etimologia: del ll. claudicare ‘coixejar’, der. de claudus, -a, -um ‘coix’ 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Abandonar l’esforç o la resistència en una empresa. Al cim feia massa vent i van haver de claudicar.
  2. Faltar al propi deure o als propis principis.
  3. antigament Coixejar.