■ clarobscur

Partició sil·làbica: clar_obs_cur
Etimologia: de clar i obscur
    masculí
  1. pintura
    1. Estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de la llum i l’ombra.
    2. Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura.
    3. Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.
  2. figuradament Contrast. Els clarobscurs de la música.