■ ciutadà | ciutadana

Partició sil·làbica: ciu_ta_dà
Etimologia: de ciutat 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení D’una ciutat.
  2. masculí i femení història
    1. A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat.
    2. Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
    3. A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
    4. Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
  3. adjectiu i masculí i femení dialectal Palmesà.