■ citar

Compareu: esmentar
Etimologia: del ll. cĭtare ‘posar en moviment; cridar, convocar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. Han citat els periodistes a les cinc per a la roda de premsa.
  2. Adduir de viva veu o per escrit (un passatge d’un autor) en suport del que hom diu. El conferenciant cità un vers de Virgili.
  3. Anomenar (algú) com a digne d’atenció, d’admiració. Fou citat com a exemple de dignitat i de noblesa.