■ ciri

Homòfon: siri
Etimologia: del ll. cērĕus, íd., pròpiament ‘de cera’, per via eclesiàstica, semiculta 1a font: 1204
    masculí
    1. Candela llarga i grossa.
    2. ciri pasqual litúrgia Ciri de grans dimensions, beneït i encès amb el foc nou a l’inici de la vetlla pasqual, que hom encén durant les celebracions del temps pasqual i, eventualment, en els baptismes i els funerals.
    3. dret (o encarcarat) com un ciri figuradament Molt rígid.
    4. sortir amb un ciri trencat figuradament Sortir amb raons impertinents o fora del cas.
  2. esports En l’argot futbolístic, xut alt en què la pilota torna a caure gairebé al mateix lloc.
  3. ball del ciri folklore Ball de sis parelles, de caire seriós i greu, en què hom duu ciris, rams i almorratxes.