■ circumstància

Partició sil·làbica: cir_cums_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. circumstantia, íd., der. de circumstare ‘ser al voltant’ 1a font: s. XIII, Arnau
    femení
  1. Cadascuna de les condicions (de temps, de lloc, de manera, etc.) en què un esdeveniment té lloc.
  2. Fet secundari que acompanya un esdeveniment principal.
  3. dret penal Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.