■ cintura

Etimologia: del ll. cinctura, íd., der. de cinctus, part. de cingĕre ‘cenyir’ 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. anatomia animal
    1. Part més estreta del tronc de l’home, sota la caixa toràcica.
    2. cintura escapular (o pectoral) Anell ossi, constituït per la clavícula i l’escàpula, que recolza sobre la caixa toràcica i serveix de suport per a l’extremitat superior.
    3. cintura pelviana Anell ossi, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, que serveix de suport per a l’extremitat inferior.
  2. Part d’un vestit que correspon a la cintura.