■ cinta

Etimologia: femení del cat. ant. cint ‘cinyell’, ll. cinctus, -a, -um, participi del ll. cĭngĕre ‘cenyir’
    femení
    1. Teixit en forma de tira llarga i estreta fet amb qualsevol fibra tèxtil i que hom empra en confeccions industrials, en adornaments, per a lligar, etc.
    2. per analogia Tira llarga i estreta de paper, de ferro, de cuir, etc.
    3. armament Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores.
    4. cinematografia Film cinematogràfic, pel·lícula.
    5. gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en una tira, generalment de setí, de 4 a 6 cm d’amplada i de 6 m de llargada, que va unida a un pal cilíndric o cònic.
    6. heràldica Peça disminuïda equivalent a una faixa reduïda a la meitat de la seva amplària.
    7. heràldica Tira de roba, de pergamí, etc., que conté un lema o una llegenda.
    8. màquines i instruments d’oficina Banda tintada que en certes màquines, com les d’escriure i les de calcular, marca el relleu dels tipus damunt el paper per mitjà de pressió.
    9. cinta adhesiva Tira de paper, de roba o de plàstic que conté, sobre una cara, una capa d’una substància adhesiva no solidificada.
    10. cinta adhesiva transparent oficis manuals Cinta adhesiva de cel·lulosa o de plàstic que s’utilitza per a enganxar paper.
    11. cinta aïllant electrotècnia Cinta tèxtil o de plàstic impregnada d’un adhesiu per una cara que hom empra per a protegir les unions dels conductors elèctrics.
    12. cinta de carda indústria tèxtil Cadascuna de les tires compostes per tres o quatre plecs de teixit fort, units amb cautxú o una cola especial, i que porten clavades les pues d’acer en forma de U i constitueixen la guarnició de la carda. També és anomenada veta.
    13. cinta de vídeo electrònica i televisió Cinta magnètica, especialment de mides normalitzades, per a enregistrar-hi imatge i so.
    14. cinta magnètica electroacústica Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació que constitueix el medi on és fixada aquesta informació.
    15. cinta magnetofònica electroacústica Cinta magnètica per a enregistrar sons, sovint presentada en casset.
    16. cinta mètrica Tira d’acer o de roba dividida en metres, decímetres, centímetres i mil·límetres que serveix per a amidar longituds.
    17. cinta perforada tecnologia Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eina de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.
    18. cinta transportadora tecnologia Sistema de transport continu de materials o de persones consistent en una banda o cinta sense fi de teixit, de cautxú, metàl·lica, etc., que corre per sobre d’un suport, generalment rodant.
  2. anatomia animal Nom aplicat a estructures anatòmiques llargues i aplanades, sobretot a les nervioses.
  3. plural botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les liliàcies (Chlorophytum sp), de fulles cintiformes en roseta, entremig de les quals apareixen els escapus florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses.
  4. construcció naval
    1. Taula de fusta del folre exterior d’una embarcació menor, més gruixuda que les altres, que corre de popa a proa entre el trancanell i el bocal.
    2. Cadascuna de les andanes de planxes del folre exterior, més gruixudes que les altres, que en els vaixells corren de popa a proa a l’altura de les cobertes.
  5. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cepòlids (Cepola rubescens), d’ulls grossos i cos comprimit, que habita en les prades de fanerògames de mar o en els fons de fang.
  6. pesca traïnya 1.