■ cínic | cínica

Etimologia: del ll. cynĭcus ‘cínic [filòsof]’, i aquest, del gr. kynikós ‘caní; cínic’, del gr. kýōn, kynós ‘gos’, perquè l’escola era a Kynosargos (Atenes) o per la manca de convencions dels cínics 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’escola cínica.
  2. Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic.
  3. escola cínica filosofia Escola filosòfica grega que aspirava a l’autosuficiència moral de l’individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l’estat natural.