■ cinc

Etimologia: del ll. vg. cinque, ll. cl. quinque, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Quatre més un. Un noi de cinc anys.
    2. per quins cinc sous? Per quina raó?, per quin motiu?
  2. adjectiu i masculí i femení Dit del que fa cinc; cinquè. El cinc d’agost. La cinc de la promoció.
  3. [plural cincs] masculí
    1. El nombre cinc, 5. Un cinc d’espases.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre cinc. Viu al cinc del carrer Gran.
    3. ni cinc col·loquialment Absolutament cap diner; ni cinc cèntims. Avui no hem fet ni cinc de calaix.
  4. masculí i femení Els cinc primers.
  5. les cinc La cinquena hora des de les dotze de la nit o del migdia. No vindrà fins a les cinc de la tarda.