■ cimentació

Partició sil·làbica: ci_men_ta_ci_ó
Etimologia: de cimentar1
    femení
  1. petrografia Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.
  2. Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, cosa que dona estabilitat a tot el pou.