ciment1

Accessory
Etimologia: del ll. caementum ‘pedra de construcció, sense escairar’, der. del ll. caedĕre ‘tallar’ 1a font: s. XIII, Arnau
Body
    masculí
  1. química industrial
    1. Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides. Ciment pòrtland. Ciment ràpid.
    2. ciment armat construcció Formigó armat.
  2. odontologia Substància usada en odontologia per a unir pròtesis o bé per a tapar cavitats.
  3. pedologia Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
  4. petrografia Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.


  5. Vegeu també:
    ciment2