■ cimbori

Etimologia: del ll. cĭbōrĭum ‘copa’, i aquest, del gr. kibṓrion ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell 1a font: 1372
    masculí arquitectura
  1. Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus.
  2. A l’interior d’una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre columnes, que cobreix l’altar, la pica baptismal o un sepulcre.