■ cimar

Homòfon: simar
Etimologia: de cim 1a font: 1438
    verb transitiu
  1. Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d’un arbre).
  2. marina, marítim En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal.