cercle

Accessory
Etimologia: del ll. cĭrcŭlus, dimin. de circus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. geometria
    1. Conjunt de tots els punts d’un pla la distància dels quals a un punt fix és menor que un segment donat, anomenat radi, o igual a aquest segment.
    2. cercar la quadratura del cercle figuradament Cercar una cosa impossible.
    1. impròpiament geometria Circumferència.
    2. figuradament Descriure un cercle al voltant d’algú o d’alguna cosa. Planar en cercle.
    1. Conjunt de persones o de coses disposades, fent línia corba, al voltant d’un centre.
    2. figuradament Conjunt de persones que hom freqüenta o d’activitats que constitueixen el medi en què hom es mou. Estendre el cercle dels estudis, de les relacions.
  2. Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
  3. cercle harmònic música Cicle de les quintes.
  4. cercle polar Denominació que rep cadascun dels paral·lels terrestres situats a 23° 28′ del pol nord (cercle polar àrtic) i del pol sud (cercle polar antàrtic) i a una latitud de 66° 32′ nord i sud.
  5. cercle viciós
    1. lògica Sofisma que consisteix a provar mútuament dues proposicions l’una per l’altra.
    2. per extensió Situació sense sortida en la qual les possibles solucions no poden ésser obtingudes sinó per mitjà d’aquestes mateixes solucions.