■ cep

Etimologia: del ll. cĭppus ‘fita clavada, estela, tronc colgat per a entrebancar l’enemic’, d’on el sentit de soca emergent de terra i el d’altres objectes per a entrebancar o travar 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. botànica
    1. Soca de la vinya.
    2. per extensió vinya 1 1 cultivada en forma baixa. Un cep carregat de raïms.
    3. Sureny.
  2. Instrument de càstig, de fusta, fet de dues peces amb mosses que, en ajuntar-se, formen un forat o dos on hom subjectava el coll o les cames d’algú.
  3. Nom d’uns altres instruments fets de dues peces que, en ajuntar-se, enclouen o fixen quelcom, per exemple, un parany per a agafar llops, guineus, etc.
  4. Tros de fusta que serveix de suport a certes eines de serraller, de ferrer, etc., com l’enclusa.
  5. marina, marítim Peça llarga que, fixada a l’extrem de l’àncora de cep perpendicularment al pla determinat pels dos braços i la canya, fa adoptar a l’àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons.