■ cegar

Homòfon: segar
Etimologia: del ll. caecare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
  1. Privar algú de la vista.
  2. figuradament Ofuscar l’enteniment, privar de l’ús de la raó o fer-la minvar (alguna cosa, especialment una passió forta o desordenada). L’amor per aquella dona l’ha cegat.
  3. Obstruir, tapar o tancar una obertura amb terra, pedres, etc. Van cegar totes les finestres de l’absis. Els al·luvions del riu ceguen l’estuari.