■ cedre

Etimologia: del ll. cedrus, i aquest, del gr. kédros, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí botànica
  1. Gènere d’arbres sempre verds de la família de les pinàcies (Cedrus sp), de capçada molt grossa de figura cònica, de fulles aciculars agrupades en fascicles i de pinyes ovoides i dretes, que comprèn el cedre de l’Himàlaia (C. deodara), el cedre de l’Atles (C.atlantica) i el cedre del Líban (C. libani).
  2. fusteria Fusta del cedre.