cavar

Accessory
Etimologia: del ll. cavare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
    1. Treballar (la terra) amb l’aixada, el càvec o una altra eina similar. Cavar la terra. Cavar la llavor.
    2. cavar damunt damunt Cavar superficialment.
  1. Obrir a terra (un clot, un vall, un fossat, etc.).
  2. Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), generalment a cops de pic, un clot, un vall, etc. El túnel del ferrocarril el van cavar els presoners a la postguerra.
  3. Fer (en una peça) la cavitat necessària perquè pugui ésser aplicada a algun lloc convex.
  4. figuradament Treballar durament en una cosa, cavil·lar. No caveu més, que no en traureu l’entrellat.