■ cavalleria

Partició sil·làbica: ca_va_lle_ri_a
Etimologia: de cavaller1 1a font: 1052
    femení
    1. història Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde, de la societat feudal europea.
    2. Dignitat, posició, característiques, del cavaller.
    3. Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavalls ni en armes, ans està en el cavaller.
    4. Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa, propi d’un cavaller. Fer algú singulars cavalleries. El príncep feia cavalleries gentils, amb son cavall, per la planura.
    5. llibre (o novel·la) de cavalleries literatura Obra literària, amb elements èpics i novel·lescs, que narra fets i proeses portats a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria.
    6. orde de cavalleria història Orde militar.
  2. història Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disponibles un cavall i armes per al servei del seu senyor.
  3. organització militar
    1. Arma o part de l’exèrcit integrada per soldats de cavall o amb vehicles mecanitzats.
    2. Porció del cos o de l’arma de cavalleria.
  4. Conjunt de cavalls o d’animals similars.
  5. Nom genèric del cavall i animals similars.