■ categoria

Partició sil·làbica: ca_te_go_ri_a
Etimologia: del ll. td. categoria, i aquest, del gr. katēgoría ‘acusació; atribució’, der. de katḗgoros ‘acusador’, i aquest, de agoreúō ‘parlar’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. filosofia
    1. Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes o els conceptes.
    2. Concepte fonamental en el sistema de referències mentals d’un filòsof (o d’una tendència, o d’una època) o d’un tipus d’activitat humana.
    1. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.
    2. Cadascun dels graus, els grups, etc., establerts en una professió o una carrera atenent a llur importància, a llur funció, etc.
    3. esports Cadascuna de les distribucions per sexe, pes o edat dels esportistes establertes per les federacions.
    4. de categoria De condició elevada.
  3. àlgebra Família d’objectes matemàtics, tals que per cada parell X, Y, d’ells, existeix un conjunt que es denota per Hom, (X, Y) i que s’anomena de morfismes de X a Y.
  4. lingüística
    1. Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe.
    2. categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc.
    3. categoria gramatical (o lèxica) Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc.
    4. categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques.