■ casuístic | casuística

Partició sil·làbica: ca_su_ís_tic
Etimologia: de casuista
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la casuística.
  2. adjectiu Dit de les disposicions que regeixen casos especials.
  3. femení
    1. Consideració dels casos particulars que es poden preveure en una determinada matèria.
    2. Conjunt dels casos particulars considerats en una casuística.
    3. religió Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
    4. Disposició a subtilitzar.