■ casar

Etimologia: de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’, per influx probablement de l’aragonès o del cast 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Unir (dues persones) en matrimoni. Els ha casats un monjo del monestir.
    2. pronominal S’ha casat amb la filla de l’amo. Aquells promesos es casaran aviat. No ens volem casar per l’església.
    3. (vestit, sabates, etc.) de casar locució adjectiva figuradament i col·loquialment El més bo, el millor, de mudar. Per al ball us heu de posar el vestit de casar.
  2. transitiu Disposar un pare, un superior, etc., el casament d’algú que és sota la seva autoritat. Ha casat la filla amb un enginyer.
  3. pronominal figuradament Lliurar-se amb molt d’afecte o d’obstinació a un estudi, una idea, etc. Casar-se amb els llibres, amb la literatura.
  4. transitiu figuradament
    1. Unir estretament, fer coincidir, aparellar (una cosa amb una altra). Casar dos retalls de roba.
    2. indústria tèxtil En l’estampació, fer que les diferents parts d’un dibuix restin a llur lloc per tal de formar el conjunt proposat.
  5. intransitiu figuradament Avenir-se dues o més coses, adaptar-se bé l’una a l’altra. Aquests colors no casen.
  6. casar-se els fils indústria tèxtil En les màquines de filar, els ordidors o els telers, agafar-se indegudament dos fils o més.