■ casaca

Etimologia: probablement del fr. casaque, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.
  2. Tub metàl·lic que, col·locat a l’extrem d’un arbre o un mascle, fa que aquest resti ajustat en el forat, el dau o la femella quan hi va balder.