■ cartutx

Etimologia: del cast. cartucho, adaptació del fr. cartouche, pres de l’it. cartoccio, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. armament Embolcall cilíndric que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva.
    2. armament En les armes lleugeres i automàtiques, conjunt de beina i bala travades.
    3. Pila de monedes d’una mateixa mena embolcallada amb un tros de paper.
    4. Recipient cilíndric canviable d’alguns instruments que conté la matèria per a carregar-los. Un cartutx de tinta, de butà.
    5. electroacústica Sistema compacte de cinta magnètica preenregistrada, de bobina única, de funcionament continu i en el mateix sentit, amb possibilitat de selecció en tot moment d’un programa qualsevol dels enregistrats.
    6. electrotècnia Element recanviable d’un tallacircuit de fusible.
    7. fotografia Envàs compacte de pel·lícula fotogràfica o cinematogràfica.
    8. tecnologia Recipient cilíndric o ovalat emprat per al transport pneumàtic de materials petits.
    9. cartutx filtrant química Embolcall cilíndric tancat per una base, fet de cel·lulosa purificada i emprat en treballs de laboratori.
  2. art Vinyeta que consisteix en la imitació plàstica o pictòrica d’un paper de vores cargolades, amb una inscripció.
  3. heràldica Marc esculpit amb rissos i volutes que envolta un escut.
  4. història En l’escriptura jeroglífica, disc circular, record del disc solar, que envoltava el nom del faraó.