■ cartoixà | cartoixana

Partició sil·làbica: car_toi_xà
Etimologia: del b. ll. carthusianus, der. de Carthusia
    catolicisme
  1. masculí i femení Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru al segle XI.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la cartoixa.