■ carretó

Etimologia: de carro 1a font: 1467
    masculí
    1. Carro de petites dimensions empès per una persona o per un animal petit de càrrega.
    2. Vehicle format per dos braços paral·lels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior.
    3. manutenció, emmagatzematge Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada. Carretó manual. Carretó tractor. Carretó elevador.
    4. carretó elevador de forca manutenció, emmagatzematge Toro.
  2. agricultura Rodet troncocònic de pedra o de fusta amb arestes de ferro que va muntat en un bastiment que s’enganxa darrere una bèstia i que serveix per a batre els cereals o alguna altra cosa damunt l’era.
  3. oficis manuals Aparell emprat pels esmolets que consisteix en una mola muntada en un bastiment de fusta que hom fa girar mitjançant un joc de politges.