■ carpeta

Etimologia: del fr. carpette, i aquest, de l’angl. carpet ‘catifa, tapís’, al seu torn de l’it. ant. carpita ‘manta peluda’, der. de carpire, ll. carpĕre ‘cardar llana’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Parell de cobertes unides per un costat que constitueixen un receptacle que hom usa per a guardar-hi papers, documents, dibuixos, etc.
    2. carpeta d’acordió Carpeta dividida en diverses bosses disposades en forma de ventall o de manxa d’acordió.
    3. carpeta penjant Carpeta proveïda d’uns ganxos perquè es pugui penjar en les guies del moble arxivador.
  2. informàtica Conjunt de fitxers agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne la utilització i l’administració.