■ caritat

Etimologia: del ll. carĭtas, -ātis ‘amor, estimació’, der. de carus 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
  1. cristianisme Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu.
    1. Amor compassiu al proïsme. Va demostrar molta caritat envers aquella família.
    2. Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. És molt dur: no té caritat.
  3. especialment
    1. Beneficència envers els pobres. Junta de caritat. Viure de caritats.
    2. Almoina. Fer caritat. Demanar caritat.
  4. filla de la caritat Membre d’una congregació religiosa femenina fundada al segle XVII per Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac.