■ carilló

Etimologia: del fr. carillon, íd., alteració de l’ant. quarregnon (s. XIII), del ll. vg. *quadrĭnio, -ōnis, alteració ll. td. quaternio, -ōnis ‘grup de quatre objectes (campanes)’
    masculí música
  1. Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
  2. Peça instrumental inspirada en la música de carilló.
  3. Instrument de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques de llargària decreixent que hom fa sonar amb baquetes de fusta.
  4. Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, de campanetes o de làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.