■ carestia

Partició sil·làbica: ca_res_ti_a
Etimologia: del b. ll. caristĭa ‘escassetat de queviures’, atret semànticament pel ll. carus ‘car, escàs’, o de charistia ‘banquet’, d’on ‘malbaratament’ i d’aquí ‘escassetat’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Mancança, escassetat, d’alguna cosa. Un any de carestia. Haver-hi carestia d’aliments.
  2. Qualitat de car3 2. La carestia de la vida.