car1

Accessory
Etimologia: del b. gr. károion, íd., possible alteració del gr. kéraia ‘banya, antena’ 1a font: 1467
Body
    masculí marina, marítim
  1. Peça inferior i més gruixuda de les dues que componen l’antena, que mira cap a proa.
  2. car de fora En una embarcació llatina (navegant a la bona), expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra.
  3. car de terra Expressió similar a la de car de fora, però que indica que el vent ve de mar.


  4. Vegeu també:
    car2
    car3