■ capicua

Partició sil·làbica: cap_i_cu_a
Etimologia: de cap1 i cua
    masculí
  1. Dit del nombre que no s’alteraria posant la primera xifra en l’últim lloc, la segona en el penúltim, i així successivament. El nombre 87078 és un capicua.
  2. per extensió Bitllet de la rifa, d’autobús, de tramvia, etc., el nombre del qual és un capicua. Fer col·lecció de capicues.
  3. indústria tèxtil Llana de baixa qualitat que prové del cap i la cua del be.