cantiga

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. canĕre o cantare ‘cantar’, però més probablement d’un cèlt. cantīca, der. de l’arrel can- ‘cantar’, amb el sufix cèlt. -iga, -ica
femení literatura Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.