■ cantell

Etimologia: v. cantal1 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
  1. Cara estreta d’un objecte que té una dimensió molt més petita que les altres dues. Posar un maó de cantell. Donar-se un cop contra el cantell d’un moble. Fer aguantar una moneda de cantell.
  2. Extrem d’algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. Un cantell de pa, de formatge.
  3. biblioteconomia Les tres parts externes del llibre, tallades o no, contraposades al llom.