■ cànon

Etimologia: del ll. canon, -ŏnis, i aquest del gr. kánōn ‘regla, norma’ 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
    1. Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa, criteri.
    2. art Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
    3. lògica Norma o regla a la qual obeeix el procés lògic.
  2. dret canònic
    1. Decisió d’un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l’Església.
    2. Cadascun dels articles de què consta el Codi de dret canònic de l’Església.
    3. plural Dret canònic.
    1. Catàleg o llista.
    2. catolicisme Catàleg o llista dels sants canonitzats per l’Església Catòlica.
    3. literatura Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris proposats com a model.
    4. religió Catàleg o llista de llibres que formen el patrimoni revelat.
    1. dret administratiu Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d’un bé llogat o arrendat.
    2. economia Quantitat de diners que cal pagar per a l’ús d’un servei. El cànon de l’aigua.
    3. economia Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.
  5. arts gràfiques Tipus més gros d’impremta.
  6. litúrgia Part central de la missa, el text de la qual és una pregària eucarística.
  7. litúrgia i música Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes.
  8. música Composició a dues veus o més on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.