■ canet2

Etimologia: diminutiu de ca, dit de l’ant. moneda de cinc cèntims pel lleó que s’hi representava, que la gent prenia per un ca; usat a València en el sentit de moneda en general, d’on s’aplicà a un joc de cartes
masculí jocs d’entreteniment Joc d’atzar jugat amb qualsevol mena de cartes.


Vegeu també:
canet1