■ caneló

Homòfon: canaló
Etimologia: de l’it. cannellóne, íd., del ll. canna ‘canya’
masculí gastronomia Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures, coberta de salsa beixamel o de tomàquet i gratinada amb formatge ratllat. Uns canelons molt ben gratinats.