■ canceller | cancellera

Etimologia: del ll. cancellarius ‘porter, uixer d’oficina’, que prengué després el sentit de ‘oficial d’administració’ 1a font: s. XIII, Vides
  1. història i dret constitucional
    1. masculí En diverses corts o diversos estats, títol de determinats alts funcionaris, ministres o primers ministres.
    2. masculí i femení En alguns països sud-americans, títol que hom dona al ministre d’afers estrangers.
  2. masculí història Funcionari que tenia cura de l’administració d’una escrivania, d’una corporació, i a les ordres del qual hi havia els notaris i els escrivans.
  3. masculí catolicisme Funcionari de la cúria diocesana encarregat de la cancelleria.
  4. masculí i femení dret internacional En una missió diplomàtica, funcionari més important després del cap de missió.
  5. masculí i femení ensenyament Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.