■ campaneta

Etimologia: de campana 1a font: 1381
    femení
    1. Campana petita, amb mànec, d’ús manual, emprada per a cridar l’atenció dels assistents a determinades cerimònies litúrgiques o en certs actes públics.
    2. Campana petita utilitzada com a ornament, especialment en alguns arreus de gala.
    3. campaneta la ning-ning Joc infantil en el qual un dels jugadors amaga un objecte que els altres han de cercar.
  2. Úvula.
  3. Timpà de l’orella.
  4. botànica Nom que hom dona a les flors de corol·la acampanada.
  5. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies de la família de les campanulàcies (Campanula sp), de fulles simples, enteres o dentades, de flors grosses i de fruits en càpsula dehiscent.
    2. campaneta de fulla rodona Planta herbàcia perenne de la família de les campanulàcies (Campanula rotundifolia), de flors blaves disposades en raïm o en panícula i de fruits capsulars pènduls.
    3. campaneta gran (o grossa) Planta herbàcia vivaç de la família de les campanulàcies (Campanula speciosa), de flors d’un color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i de fruits capsulars dehiscents triloculars.
    4. campaneta traqueli Planta herbàcia perenne de la família de les campanulàcies (Campanula trachelium), de tiges fistuloses i pubescents i de flors de color blau clar disposades en panícules laxes.