■ camèlia

Partició sil·làbica: ca_mè_li_a
Etimologia: del ll. botànic camellia, íd., creació de Linné en honor del missioner Camelli, que la va importar d’Indonèsia a Europa 1a font: 1868, DLCo.
    femení botànica i jardineria
  1. Gènere d’arbres o d’arbusts de la família de les teàcies (Camellia sp), de fulles verdes tot l’any, alternes i coriàcies, i de grosses flors sèssils, molt vistoses, que floreixen a la tardor i a l’hivern.
  2. Flor de la camèlia.