■ cambrer | cambrera

Etimologia: de cambra 1a font: s. XIV, Llull
    1. masculí i femení Persona que té la cura de les cambres, especialment en hotels, fondes, vaixells, vagons llit, etc.
    2. masculí i femení En un cafè, un restaurant, etc., persona que té la cura del servei de les taules.
    3. femení Criada que fa les feines de la casa, llevat de cuinar.
  2. masculí història A l’edat mitjana, oficial palatí al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.
  3. masculí història eclesiàstica En els monestirs i les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, els canonges o els porcioners.
  4. masculí història A l’edat mitjana, grau inferior del professorat universitari.