camaldulès
| | camaldulesa

Etimologia: monjo de la branca benedictina eremítica de la Camàldula, fundada el 1012 per sant Romuald (952-1027)
    catolicisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a una camàldula o als camaldulesos.
  2. masculí i femení Monjo de la branca benedictina eremítica fundada per sant Romuald al segle XI, a Camaldoli (Toscana), seguint la regla de sant Benet.