■ caliu

Partició sil·làbica: ca_liu
Etimologia: del ll. vg. *calivum, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
    1. El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
    2. coure al caliu Coure (un aliment) colgant-lo entre les brases i la cendra.
  2. per extensió Escalf.
  3. figuradament Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.
  4. tenir caliu la terra Estar calenta del sol.