■ cagar

Etimologia: del ll. cacare, íd., mot de formació expressiva 1a font: 1372
    verb
    1. intransitiu Evacuar el ventre, fer de cos. No suporta cagar fora de casa.
    2. pronominal Evacuar el ventre involuntàriament. El nen encara es caga a les calces.
    3. pronominal Evacuar el ventre en un lloc inadequat. L’ajuntament multarà les persones incíviques que es caguin pel carrer.
  2. transitiu Expel·lir (la femta o una altra substància) per l’anus. Cagar sang.
  3. cagar-la figuradament Espatllar un negoci, fer un disbarat.
    1. cagar-se a les calces Desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada.
    2. cagar-se de por Tenir molta por.
    3. cagar-se en (algú o alguna cosa) figuradament Fer-ne menyspreu insolentment.
  5. me cago en l’ou (o en l’olla, etc.) vulgarment Exclamacions de contrarietat.