■ cafeïna

Partició sil·làbica: ca_fe_ï_na
Etimologia: de cafè 1a font: 1868, DLCo.
femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide derivat de la xantina, de fórmula C8H10N4O2, que es troba en el cafè, en les fulles del te, en el mate i en la cola, tònic cardíac i diürètic, que estimula també la secreció gàstrica i el sistema nerviós central.