■ cabiscol | cabiscola

Etimologia: del ll. caput scholae (cantorum) ‘cap d’escola (de cantors)’; una forma més culta: capiscol 1a font: s. XII
    catolicisme
  1. masculí antigament
    1. Xantre.
    2. Del segle XII al XV, director de l’escola episcopal.
  2. masculí i femení música Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic.